Llatinismes

accèssit 's'hi ha acostat' m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi. addenda f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, esp. d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundiu (n. pl.) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'. agenda f. Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades. L'origen és el gerundiu (n. pl.) del verb ago 'coses que s'han de fer'. alias (llatí 'altrament') àlias (o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic . | m. Sobrenom. El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies. alter ego 'un altre jo' m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. | Amic inseparable, amic íntim. || Persona en qui s'identifica una altra: El protagonista de la novel·la és l'alter ego de l'autor. desideràtum m. Allò que no és i seria més de desitjar que fos. Del participi perfet llatí n. sg. 'cosa desitjada'.  esnob (anglès snob) m. i f. Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Etimologia no segura. Segons alguns prové de sine nobilitate 'sense noblesa', abreviat s/nob, aplicat als estudiants d'Oxford de família no noble. lapsus ('relliscada, error') m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.  maremàgnum (mare magnum 'mar grossa, maregassa') m. Gran confusió,  memorandum o memoràndum m. Nota destinada a recordar alguna cosa; quadern, llibret, on hom s'apunta allò que vol recordar. | Nota diplomàtica en què es recorden els fets, les raons, etc., referents a una qüestió.  plus 'més' m. Quantitat que es dóna de més per un servei, un treball, etc., extraordinari.  post data o postdata 'coses escrites més tard' f. Allò que s'afegeix a una carta després de signada i datada. quid 'qu'e' m. Punt essencial d'una qüestió.  quorum o quòrum m. Donat el nombre de votants, mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid. | Nombre mínim de membres presents en una assemblea necessari perquè aquesta es pugui constituir vàlidament. summum o súmmum m. El grau més alt al qual arriba alguna cosa. El súmmum de l'elegància.Superlatiu de super' uis comica o vis còmica Força còmica, comicitat.  ultimatum o ultimàtum 'termini acabat' m. Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa el rompiment de les negociacions. Delparticipi perfet d'ultimo 'portar al final'.

Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen enàmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.

casus belli 'ocasió de guerra' Locució que designa l'esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de guerra. modus operandi 'manera d'obrar', manera especial d'actuar o treballar. modus uiuendi expressió que significa 'manera de viure', emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Col·loquialment equival a mitjà de vida.  opera prima 'primera obra' aplicat a la primera pel·lícula, novel·la... d'un creador. quid pro quo m. 'Una cosa per una altra', intercanvi de favors. || Error que consisteix a prendre una cosa per altra.  rara auis 'au rara', personatge poc comú. Prové del vers de Juvenal: Rara avis in terris , nigroque simillima cygno, Sàtires, VI, 165. statu quo 'estat en el qual' m. Estat actual de les coses, situació en què es troben. Ex: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari.  totum reuolutum 'tot regirat', confusió total uox populi 'Veu del poble' locució per dir que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l'expressió Vox populi, uox dei 'Veu del poble, veu de Déu' (Alcuí, Epistulae, 164).

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.

ante meridiem (abreviat a. m.) Locució que significa 'abans del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia. a posteriori loc. adv. Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. Ex: Raonar a posteriori. a priori loc. adv. Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. Ex: Condemnar a priori.  hic et nunc 'aquí i ara', en les circumstàncies actuals. in extremis loc. adv. En els darrers moments de l'existència. Ex: Es van casar in extremis. | loc. adj. Matrimoni in extremis. || En el darrer moment. Ex: Han marcat un gol in extremis. in fraganti loc. adv. En el moment de fer una acció reprensible. Ex: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.  ipso facto loc. adv. En conseqüència, immediatament. Ex: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.  post meridiem (abreviat p. m.) Locució que significa 'després del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit.  sine die 'sense data' loc. adv. ajornar sine die Diferir un afer, unes negociacions, etc., sense termini. suo tempore 'al seu temps, en el moment oportú'.

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.

ad hoc 'per a aquest propòsit' aplicat a una solució proposada per a un cas específic. bis adv. Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. Ex.: El número 7 bis. || m. En un concert, en una representació, etc., repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. Ex.: Ha merescut els honors del bis. ex abrupto 'abruptament', de sobte ex aequo Locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex: Premi ex aequo. ex professo 'expressament, amb intenció'.  gratis et amore 'gratis i amb amor'. Desinteressadament. Ex: Treballa unes hores en una ONG gratis et amore. in albis 'en blanc' Ex: Espero que no us quedeu in albis en l'examen de selectivitat'. in crescendo o crescendo Indicació que prescriu l'augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d'una composició musical.  lato sensu loc. adv. en sentit ampli, per oposició a stricto sensu .  motu proprio ' per propi impuls' per voluntat pròpia, espontàniament || m. Document emanat directament de l'atorgador sense requeriment del destinatari. sine qua non 'sense la qual no' loc. adj. condició sine qua non condició sense la qual la convenció, la venda, etc., no tindrà lloc. stricto sensu loc. adv. Estrictament, en sentit propi. Ex: Una revolta no és, stricto sensu, una revolució.

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic.

de facto loc. adv. De fet i no de dret (oposat a de iure). Ex: El govern dels revoltats era reconegut de facto. de iure loc. adv. De dret, tant si és de fet (de facto) com si no. Ex: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.  Dura lex, sed lex 'La llei és dura, però és la llei'. habeas corpus 'tingues el teu cos, conserva el cos'. Institució processal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda a disposició immediata de l'autoritat judicial competent per determinar-ne la legalitat de la detenció.  In dubio, pro reo 'En cas de dubte, a favor de l'acusat'. Principi jurídic. patria potestas o pàtria potestat f. Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills; obligació que tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria d'edat.  persona non grata 'persona no benvinguda', aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució.  Si uis pacem, para bellum 'si vols la pau, prepara la guerra', paràfrasi de la frase Qui desiderat pacem, preparet bellum (Vegeci, Epitoma rei militaris, III).  sub iudice 'en mans del jutge', pendent de resolució judicial. Ex: Mentre el cas estigui sub iudice no podeu parlar-ne amb els periodistes.

Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic.

coitus interruptus 'coit interromput'. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal. delirium tremens o delírium trèmens 'deliri tremolós, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors. in uitro loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'. placebo 'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts. rigor mortis ('rigidesa de la mort') m. Rigidesa cadavèrica.

Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític.

curriculum uitae o currículum 'la carrera de la vida' m. Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses. deficit (en llatí 'falta') o dèficit m. Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions. Ex: El dèficit d'un pressupost. || Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni, considerat normal. Ex: Dèficit de vitamina A. hàbitat (d'habitat 'viu, habita'), m. Localització territorial de la població humana. || Medi en què viu una planta o un animal. gravamen m. Càrrega, obligació onerosa. | Càrrega que afecta un bé (moble o immoble) en benefici d'un tercer. per capita 'per caps' loc. adj. renda per capita Renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants. ràtio (de ratio 'càlcul, proporció') Nombre d'alumnes per cada classe o grup. || ECON. Índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació. referèndum m. Votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència. En origen és el gerundi del verb refero (referendum) amb el sentit 'per ser consultat'. Ex: Ja tindreu edat de votar en el referèndum de l'estatut? superàvit (de superauit 'ha sobrat') m. Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.

Expressions d’origen religiós que s’usen en àmbits generals.

Anno Domini (abreviat A. D.) 'any del Senyor' per referir-se a un any de l'era cristiana.  INRI Acrònim de l'expressió Iesus Nazarenus Rex Iodeorum (Jesús de Nazaret rei dels jueus), inscripció que figurava a la creu de Jesucrist com a burla. Com a mot comú inri s'aplica a allò que constitueix un afront, un escarni. Ex: 'Per a més inri li van treure els pantalons'.  mea culpa 'per culpa meva', procedent de la frase Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa delConfiteor, resat a l'inici de la missa catòlica com a confessió dels pecats. Serveix per reconèixer un error. Ex: Abans de dimitir el president va entonar un mea culpa.  peccata minuta 'faltes petites', error o falta de poca importància. per saecula saeculorum 'pels segles dels segles', fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa. rèquiem (acusatiu de requies 'repòs') m. missa de rèquiem Missa de difunts || Composició musical escrita damunt el text de l'ordinari de la missa de difunts: Requiem aeternam dona eis, Domine; et lux perpetua luceat eis.  RIP Inicials de la fórmula litúrgica dels funerals requiescat in pace ('que reposi en pau') que hom col·loca a les esqueles mortuòries, a les làpides sepulcrals o després del nom d'un difunt.  sancta sanctorum Nom llatí amb què es designa sovint el santuari del temps de Jerusalem o sant dels sants. uade retro 'torna-te'n enrere' expressió per indicar rebuig cap a algú o alguna cosa. La frase sencera és: Vade retro, Satana 'torna-te'n enrere, Satanàs!', una fórmula d'exorcisme medieval, problement inspirada en una frase de Jesús adreçada a Pere: Vade retro me, Satana (Marc, 8, 33). urbi et orbi Fórmula ('per a la ciutat i per al món') utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.

Expressions referides generalment a l’àmbit universitari

Alma mater "madre nodrícia" (que alimenta) usada per referir-se metafòricament a la universitat, on una determinada persona ha rebut la seva formació superior. Originàriament, a la Roma antiga, l'expressió designava diverses deesses mares com Ceres o Cíbele i, més tard, a la Mare de Déu.  cum laude 'amb lloança, amb elogi', màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude.  ex cathedra 'des de la càtedra' loc. adv. Infal·liblement, sense possibilitat d'error. Ex: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable. | Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. Ex: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.  honoris causa 'per honor' loc. adj. utilitzada en l'expressió doctor honoris causa Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita.  numerus clausus 'número tancat'. Limitació del nombre de places ofert per una universitat d'una carrera determinada.

Expressions usades per referir-se a tòpics literaris

aurea mediocritas 'mitjania d'or' (Horaci, Odes, II, 10, 5), el terme mitjà, el punt just entre els extrems, tot defugint els excessos. beatus ille 'Feliç aquell...' (Horaci, Epodes, II, 1). Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana.  captatio beneuolentiae 'captació de la benevolència', recurs retòric per guanyar-se la predisposició del públic. carpe diem 'aprofita el dia' (Horaci, Odes, I,11, 8). L'expressió designa el tòpic literari que, davant la fugacitat de la vida, invita a gaudir del present sense preocupar-se de l'endemà. deus ex machina 'déu des del mecanisme' expressió d'origen teatral que al·ludeix a un mecanisme escènic pel qual descendia un personatge diví. S'aplica a un personatge o un element extern que apareix per resoldre el conflicte.  ubi sunt 'on són?' pregunta retòrica referent a les persones o les coses que ja han desaparegut amb la finalitat d'induir a una reflexió melancòlica sobre allò que ha passat.

Aforismes i expressions proverbials

ad kalendas Graecas 'per les calendes gregues'. Amb aquesta expressió August (segons Suetoni,August, 87, 1) es referia als creditors morosos, que no pagarien mai, ja que les calendes eren el primer dia de cada mes en el calendari romà (sí senyor, d'aquesta paraula ve 'calendari'), i per tant els grecs no feien servir aquest sistema. Seria equivalent, doncs, a la nostra expressió 'la setmana dels tres dijous', que tampoc existeix, és clar. Alea iacta est 'El dau ha estat tirat'. Segons Suetoni (Juli, 33), dit per Juli Cèsar en travessar el riu Rubicó i entrar a Itàlia amb l'exèrcit en contra de la llei romana. Serveix per indicar que s'ha pres una decisió arriscada, de la qual no es pot tornar enrere.  Cogito, ergo sum 'Penso i, per tant, existeixo'. Principia philosophiae I, 7 i 10 de Descartes (abans en francès Je pense, donc je suis, en el Discurs del mètode). És el fonament de la seva filosofia: Un ésser humà pot negar-ho tot llevat que existeix perquè fa l'acció de negar. errare humanum est 'equivocar-se és humà'. Segueix ...et confiteri errorem, prudentis '...i confessar l'error de savis' (Jeroni, Epistulae, 57.12). Festina lente 'Apressa't lentament'. Versió llatina de l'expressió grega utilitzada per August (Speude bradeos, segons Suetoni, August, 25.4), amb la qual desaconsellava la precipitació a un general. Sol indicar la necessitat de prudència.  Mens sana in corpore sano 'una ment sana en un cos sa' (Juvenal, Sàtires, X, 356). En el context original representa tot el que hauria de demanar una persona als déus. Actualment es fa servir per significar que per a una bona salut mental cal mantenir un cos sa.  Facta, non uerba 'fets, no paraules'. non plus ultra Expressió que significa 'no més enllà' que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d'Hèrcules, que aquest heroi va posar a l'estret de Gibraltar per indicar els confins del món. Va figurar -modificada- com a divisa de Carles V de Castella. Actualment s'utilitza en el sentit que una cosa ha arribat a la seva perfecció.  panem et circenses 'pa i jocs de circ', tenir l'alimentació i la diversió assegurades era l'únic que preocupava el poble romà, segons Juvenal (Sàtires, X, 81). Veni, uidi, uici 'he arribat, he vist, he vençut', paraules de Juli Cèsar per jactar-se lapidàriament de la seva ràpida victòria sobre Fàrnaces II del Pont a la batalla de Zela (47 a.C), segons Suetoni (Juli, 37).

Altres expressions d’ús general

etcètera (de et cetera 'I la resta', escrit abreujadament etc.).  id est 'això és', és a dir ídem adv. Igual, la mateixa cosa; mot amb què, en les enumeracions, citacions, etc., s'evita la repetició d'un mot, d'una frase (escrit abreujadament íd.).  in situ 'En el lloc'. Terme utilitzat per a designar que un element geològic o arqueològic es troba en el lloc original.  inter nos 'entre nosaltres', confidencialment. per se 'per si mateix' Ex: Bo per se. post scriptum 'escrit després', fórmula (abreviada P.S.) per afegir alguna cosa en una carta després de la firma. sui generis 'del seu propi gènere' loc. adj. Especial, fet a la seva. Ex: Tractava aquells afers d'una manera molt sui generis. verbigràcia (de uerbi gratia) Per exemple. uersus Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.). viceversa (de uice uersa 'a la inversa') adv. Invertint l'ordre de dos termes, al contrari. Ex.: Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.

300

300 narra una vez más de manera atroz la antigua Batalla de Termópilas, en la que el rey Leónidas (Gerard Butler), junto con 300 espartanos, luchó a muerte contra el Emperador Jerjes y su gran ejército persa. Haciendo frente a insuperables adversidades, el valor y sacrificio de estos hombres inspiró a toda Grecia para unirse contra el enemigo persa, y así decir basta a esa situación en favor de la democracia. La película hace cobrar vida a la aclamada novela gráfica de Miller (Sin City) al combinar la acción real con fondos digitales que reproducen su marcada visión de este antiguo cuento histórico.

 

batalla de las termópilas tuvo lugar en agosto o septiembre del año 480 a.C. Fue una batalla de la Segunda Guerra Médica que enfrentaba a las ciudades estado griegas lideradas por los espartanos y los persas dirigidos por Jerjes I. Se desarrolló en tres días en el paso de las Termópilas que eran una especie de manantiales calientes.

Tras la derrota persa de la Primera Guerra Médica, Jerjes reunió un ejército y una armada inmensas para vencer a Grecia en su totalidad; pero los griegos le frenaban el avance en el paso de Termópilas. 

El ejercito persa atacó con 300.000 hombres, cantidad que superaba con creces a la de los griegos, pero estos tenian una táctica militar inmejorable y mucho mejor armamento de defensa . Tras el segundo día de batalla un residente local traicionó a los griegos mostrando a los persas un pequeño camino que podían usar para desmantelar la retaguardia de los griegos. El rey Leonidas I de Esparta que había estado hasta ese momento bloqueando a los persas la entrada a Grecia, decidió retirar a la mayoría de su ejercito, y permaneció con 300 hombres para proteger la retirada del resto.

Artemisio recibió la noticia de la derrota de las Termópilas y la armada se retiró a Salamina. Atenas fue tomada por los persas, aunque ya había sido evacuada con antelación. Sin embargo la flota aliada atacó y venció a los persas en la batalla de Salamina. Jerjes abandonó Grecia y dejó a Mardonio como general en la conquista de Grecia.
Al año siguiente los aliados tuvieron la victoria decisiva en la batalla de la Platea que puso fin a la invasión persa.

El larario

La imagen de referencia es uno de los ejemplos más conocidos de un objeto de culto familiar indispensable en una casa romana. Se trata del larario de la Casa de los  Vetti en una ciudad antigua, cuyos restos arqueológicos  legaron huella de la civilización romana. Su notable conservación se debe a que en el 77 AD (iniciales de Anno Domini ), quedó sepultado bajo las cenizas de la erupción del volcán Vesubio El objeto en cuestión se encuentra, como es habitual, en el atrium de la casa. Representa a los dioses familiares que le dan nombre, los Lares que aquí son dos adolescentes que celebran un sacrificio, junto a un personaje togado. La serpiente representa el espíritu que protege al paterfamilias, llamado Genius , que fundamenta con su presencia el espíritu conservador romano. Las columnas y el frontón que sustentan, le dan un aspecto de edificio religioso a la griega. Las serpientes tienen fama contradictoria. El propio Virgilio, le da forma de serpientes a los monstruos marinos que devoran al sacerdote  Laoconte y a sus hijos, cuando aquél se atreve a profetizar el peligro que supone para Troya aceptar el supuesto regalo de los griegos, el enorme caballo.  Una escena terrible que se inmortalizó en una estatua del siglo 1 aC que se encuentra en un museo en la ciudad estado de Vaticano

 Claro está que tampoco los caballos tienen la culpa de nada. Son los conductores de los carros que les llevan al triunfo, aunque luego Aquiles se dedique a sacrificar nada menos que cuatro caballos y dos perros para que acompañen a su amado Patroclo en su travesía del Hades. Lo cuenta Homero en su obra Iliada

Geografía Grecia

 

 

Video:

 Grecia continental:

Eran las regiones de Macedonia y Epiro. A sus habitantes griegos los consideraban ''bárbaros''.

es una comarca exportadora de trigo y criadora de caballos. Larisa fue la ciudad más importante.

Grecia meridional o Peloponeso:

Es una zona montañosa con costas muy recortadas. El Istmo fue abierto a la circulación marítima el siglo XIX con la construcción del canal de Corinto y quedó desde entonces unido sólo artificialmente por medio de un puente.

 Grecia insular:

Los profundos cambios geológicos de la zona dejaron numerosas islas en los mares que enmarcan Grecia: el JÓNICO al oeste y el EGEO al este.

Grecia colonial:

Desde muy pronto los griegos iniciaron la aventura de la emigración, debido a múltiples causas: el aumento demográfico, crisis sociales, luchas políticas, invasiones...

Dónde vivían los romanos?

La casa

La domus

 

La domus, que responde al modelo más antiguo y extendido de casa romana, constituye la residencia de las familias de clase media-baja. Se trata de una vivienda unifamiliar, de una sola planta, abierta hacia el interior, con muy pocas ventanas.

La entrada, vestibŭlum, comunica con un patio interior, atrium, que se erige en el centro neurálgico, pues a él dan las distintas estancias, cubicŭla. Una de ellas, el  tablīnum, generalmente frente al vestibŭlum, se dedica a despacho del señor. Otras están destinadas a dormitorios. En el atrium se encuentra el  compluvium, una abertura  en el techo para que pase la luz y el agua de lluvia, y el impluvium, especie de estanque en el que se recoge el agua de lluvia que entra por el compluvium.

Generalmente, la domus contó con agua corriente y con calefacción. A veces, las estancias que daban a la calle se utilizaron para los negocios familiares, tabernae.

 

La villa

La villa se convirtió en la casa de las clases más pudientes. Surgió de las modificaciones introducidas en la estructura de la primitiva domus, que vio ampliadas sus dimensiones para adaptarse al gusto cada vez más refinado de los romanos. En esta ampliación la casa griega sirvió de modelo, de modo que la villa puede considerarse un fusión entre la vivienda romana y la griega.

Además del tablīnum, en el que trabajaba el señor de la casa, o el comedor en el que se situó el triclinium, surgieron nuevas estancias destinadas a funciones específicas, como el baño, balnea, o la cocina, culīna. En la parte trasera se añadió el peristylum, un jardín con un pórtico sustentado por columnas. En algunos casos, se levantó incluso un segundo piso. 

La decoración de las estancias cobró un papel muy relevante. Se utilizaron mosaicos y pinturas murales.

Estos dos tipos de vivienda resultan muy conocidos por responder a las encontradas en Pompeya.

 

La insŭla

Frente a los modelos anteriores de vivienda que estaban ocupadas por las personas con cierto poder adquisitivo, los romanos más pobres hubieron de conformarse con este tercer tipo de casa, la insŭla. Éstas, parecidas a nuestros bloques de pisos, presentan tres o cuatro alturas, y están orientadas al exterior, con muchas ventanas muy pegadas entre sí. La insŭla solía tener un único dueño que alquilaba sus distintos pisos. Éstos cuentan con muy pocas estancias que han de desempeñar distintas funciones.

Igual que la domus y la villa resultan muy conocidas por las excavaciones realizadas en Pompeya, la insŭla también lo es por haberse encontrado muy bien conservada en la zona cercana al puerto de Roma, en Ostia.

Los dos primeros tipos de vivienda pueden considerarse tanto urbanos como rurales, ya que la domus se encuentra también en este último ámbito, con una estructura muy similar a la de la ciudad.

Por otra parte, las clases más pudientes solían tener en el campo una explotación agraria, especie de complejo rural de enormes dimensiones, que, generalmente, constaba de la denominada villa rustĭca, la vivienda del administrador, de las casas de los esclavos y trabajadores del campo, de almacenes, bodegas, molinos para obtener el vino y el aceite, corrales, etcétera.

Con frecuencia, cerca de este complejo, se hallaba la llamada villa urbāna, la casa que ocupaba el señor cuando visitaba la explotación. Esta última reproducía prácticamente la distribución de la villa de la ciudad, de ahí su nombre de villa urbāna.

 

vestibulum:

atrium:

 

 

 

tablinum:

 

 

 

 

compluvium:

 

 

 

 

impluvium:

 

 

 

 

triclinium:

 

 

 

villa rustica:

 

 

 

villa urbana:

 

 

 

 

 

tabernae: