CERÁMICA GRIEGA

1) Crátera de Campana

Crátera de campana, con asas salientes y dirigidas hacia arriba con forma de campana invertida. Es un tipo de uso tardío, de la época final de las pinturas de vasos. Era una gran vasija de gran capacidad destinada a contener una mezcla de agua y vino.Con esta mezcla se llenaban las copas de vino. Se llevaba al lugar de la comida y se depositaba en el suelo o sobre una tarima.
 

2) Hydria

Se usaba para transportar agua. Tenía tres asas. Puede tener figuras rojas o figuras negras.

3) Lekythos

Es un vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo. Los lecitos son frecuentemente utilizados como vasos funerarios. Tiene una forma alargada, cuello estrecho y embocadura ancha. El vaso mide generalmente de 30 a 50 cm. 

4) Oinocoe:

Es una jarra de vino que sirve para sacar el vino de una crátera.

Este tipo de vaso se caracteriza por una única asa y un tamaño de 20 a 40 cm. Se distinguen varios tipos según la forma de la embocadura y de la panza.

5) Pyxis

Tiene forma de vaso, es una caja redonda con una tapa separada. Originalmente utilizado sobre todo por las mujeres para mantener los cosméticos.

6) Kantharos

Se usaba para beber. Se caracteriza por sus asas altas.

7) Skyphos

 Es una taza de vino profunda con dos asas. Las asas pueden ser pequeñas y horizontales proyectadas desde el borde o pueden ser en forma de lazo que se colocan en el borde o que sobresalen de la base.

CERÁMICA GRIEGA

1) Crátera de Campana

Crátera de campana, con asas salientes y dirigidas hacia arriba con forma de campana invertida. Es un tipo de uso tardío, de la época final de las pinturas de vasos.
 

2) Hydria

Se usaba para transportar agua. Tenía tres asas. Puede tener figuras rojas o figuras negras.

3) Lekythos

Es un vaso griego antiguo utilizado para almacenar aceite perfumado destinado al cuidado del cuerpo. Los lecitos son frecuentemente utilizados como vasos funerarios. Tiene una forma alargada, cuello estrecho y embocadura ancha. El vaso mide generalmente de 30 a 50 cm.

TEXT 5

TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes

i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?

De Hermes. Fill de Zeus i Maya.

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i

com apareix representada? 

és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors iles vaques, dels oradors i l'enginy, dels literats i poetes, l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i el comerç en general, de l'astúcia dels lladres i els mentiders.

Se li representa calçat amb sandàlies alades, cobrint el cap amb un barret d'ala ampla(el petaso) i empunyant el caduceu (una vara d'or), símbol de les seves funcions d'heralddels déus. Amb fercuencia porta un xai a coll. Pot aparèixer amb la lira la flauta (o siringa), instruments que va inventar.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història

relacionada amb ell.

Hermes també actuava com un psicopompo o guia dels difunts, als qui ajudava a trobar el seu camí fins al Inframón grec. 

Diuen que en les seves primeres hores de vida s'escapo del bressol i robatori dels bous de Apol · lo amb gran astúcia i va oferir sacrificis als déus a més de que va inventar la lira i es va fer posteriorment amic de Apol·lo.

• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

Orfeu, Bacus, Apol·lo.

TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.

Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Els seus artibuts eren les eines de ferrer.
Les llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo.

TRAÇAT D'UNA CIUTAT ROMANA

• model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat; 

Un pla hipódamico, també anomenat plànol ortogonal, equirrectangular, en quadrícula o en damero, és el pla urbà que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant zones quadrades o rectangulars, com una quadrícula. Les ciutats que presenten aquest tipus de planejament urbà, en tota la seva superfícieo només en part, tenen una morfologia urbana perfectament distingible.

En l'organització urbanística es va adoptar, sempre que va ser possible, el sistema de traçat hipodàmic, amb carrers rectes que es creuaven ortogonalment.La ciutat Romana és l'excepció d'aquesta regla

• cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;

Quan Roma fundava una ciutat ex novo en una província, repetia un ritual arrelat en la tradició etrusca, al mateix temps que aplicava uns esquemes d'organitzacióespacial estretament vinculats als principis de la urbanística hel · lènica.
Els etruscs posseïen llibres rituals, amb preceptes exactes per realitzar lacerimònia fundacional d'una ciutat que era un acte substancialment religiós. Els relats mítics de la fundació de Roma mostren a Ròmul oficiant precisamentaquests ritus ancestrals d'origen etrusc.

• construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

La defensa de les ciutats ha estat un dels principals assumptes amb que les diferents cultures s'enfrontaven per assegurar el futur, no només dels seus habitants i pertinences, sinó també de la seva cultura i forma de vida. Els romansvan ser els que van perfeccionar els diferents mètodes de defensa mitjançant muralles. A Espanya tenim múltiples exemples, gairebé tots dels primers anys de dominació-SI i S.II aC-i molts d' ells restaurats o remodelats, que testifiquen la importància que aquestes edificacions tenien en el món romà.

•  manera habitual de subministrar l’aigua. 

S'utilitzaven els aqüeductes, és un sistema o conjunt de sistemes d'irrigació que permet transportar aigua en forma de flux continu des d'un lloc en el qual està accessible en la naturalesa, fins a un punt de consum distant.
Moltes ciutats encara mantenen i usen els antics aqüeductes avui dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades.

• Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica)

DIOSES OLIMPICOS

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?

Odissea, autor: Homero

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.

Ulisses, empresonat a la cova amb els grecs restants va elaborar un pla per fugir. Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop (el qual desconeixia al complet l'existència d'aquest liquid). El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l'havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: "Ningú m'ha deixat cec! Ningú m'ha atacat!". Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?

Perqué no li diu el seu nom fins que ell esta lluny