TEXT 5

TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes

i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?

De Hermes. Fill de Zeus i Maya.

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i

com apareix representada? 

és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors iles vaques, dels oradors i l'enginy, dels literats i poetes, l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i el comerç en general, de l'astúcia dels lladres i els mentiders.

Se li representa calçat amb sandàlies alades, cobrint el cap amb un barret d'ala ampla(el petaso) i empunyant el caduceu (una vara d'or), símbol de les seves funcions d'heralddels déus. Amb fercuencia porta un xai a coll. Pot aparèixer amb la lira la flauta (o siringa), instruments que va inventar.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història

relacionada amb ell.

Hermes també actuava com un psicopompo o guia dels difunts, als qui ajudava a trobar el seu camí fins al Inframón grec. 

Diuen que en les seves primeres hores de vida s'escapo del bressol i robatori dels bous de Apol · lo amb gran astúcia i va oferir sacrificis als déus a més de que va inventar la lira i es va fer posteriorment amic de Apol·lo.

• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

Orfeu, Bacus, Apol·lo.

TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.

Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Els seus artibuts eren les eines de ferrer.
Les llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo.

TRAÇAT D'UNA CIUTAT ROMANA

• model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat; 

Un pla hipódamico, també anomenat plànol ortogonal, equirrectangular, en quadrícula o en damero, és el pla urbà que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant zones quadrades o rectangulars, com una quadrícula. Les ciutats que presenten aquest tipus de planejament urbà, en tota la seva superfícieo només en part, tenen una morfologia urbana perfectament distingible.

En l'organització urbanística es va adoptar, sempre que va ser possible, el sistema de traçat hipodàmic, amb carrers rectes que es creuaven ortogonalment.La ciutat Romana és l'excepció d'aquesta regla

• cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;

Quan Roma fundava una ciutat ex novo en una província, repetia un ritual arrelat en la tradició etrusca, al mateix temps que aplicava uns esquemes d'organitzacióespacial estretament vinculats als principis de la urbanística hel · lènica.
Els etruscs posseïen llibres rituals, amb preceptes exactes per realitzar lacerimònia fundacional d'una ciutat que era un acte substancialment religiós. Els relats mítics de la fundació de Roma mostren a Ròmul oficiant precisamentaquests ritus ancestrals d'origen etrusc.

• construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

La defensa de les ciutats ha estat un dels principals assumptes amb que les diferents cultures s'enfrontaven per assegurar el futur, no només dels seus habitants i pertinences, sinó també de la seva cultura i forma de vida. Els romansvan ser els que van perfeccionar els diferents mètodes de defensa mitjançant muralles. A Espanya tenim múltiples exemples, gairebé tots dels primers anys de dominació-SI i S.II aC-i molts d' ells restaurats o remodelats, que testifiquen la importància que aquestes edificacions tenien en el món romà.

•  manera habitual de subministrar l’aigua. 

S'utilitzaven els aqüeductes, és un sistema o conjunt de sistemes d'irrigació que permet transportar aigua en forma de flux continu des d'un lloc en el qual està accessible en la naturalesa, fins a un punt de consum distant.
Moltes ciutats encara mantenen i usen els antics aqüeductes avui dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades.

• Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica)

DIOSES OLIMPICOS

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?

Odissea, autor: Homero

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.

Ulisses, empresonat a la cova amb els grecs restants va elaborar un pla per fugir. Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop (el qual desconeixia al complet l'existència d'aquest liquid). El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l'havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: "Ningú m'ha deixat cec! Ningú m'ha atacat!". Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?

Perqué no li diu el seu nom fins que ell esta lluny

Text 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar

l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha

conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.

És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts

iguals.

J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?

Atenea, Afrodita i Hera

• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?

Un jove mortal. va ser enviat a buscar amb l'encàrrec del Judici que se li demanava; localitzar al príncep-pastor i li va mostrar la poma de la que hauria de fer lliurament a la deessa que considerés més bella. Precisament per això ho havia triat Zeus; per haver viscut allunyat i separat del món i de les passions humanes. Així, s'esperava d'ell que el seu judici fos absolutament imparcial.

Cadascuna de les deesses va pretendre convèncer a l'improvisat jutge, intentant fins i tot subornar. La deessa Hera, esposa de Zeus, li va oferir tot el poder que pogués desitjar, o, també, el títol d'Emperador d'Àsia; Atenea, deessa de la intel · ligència, a més de ser-ho de la guerra, li va oferir la saviesa o, segons altres versions, la possibilitat de vèncer totes les batalles a les quals es presentés;Afrodita, li va oferir l'amor de la més bella dona del món. Es distingeixen diverses versions sobre la nuesa o no de les deesses: una primera que indica que totes es van despullar per mostrar així la seva bellesa el mortal, una segona que indica que únicament ho va realitzar Afrodita per demostrar així la seva bellesa i per això va guanyar, i una última que nega aquesta possibilitat del nu de les deesses.

• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?

Paris es va decidir finalment per Afrodita, i la seva decisió va portar greus conseqüències per al seu poble, ja que la bella dona per la qual Afrodita va fer créixer l'amor al pit de Paris, era Helena, l'esposa del rei d'Esparta, Menelau;en ocasió del pas de Paris per les terres d'aquest rei, i després d'haver estat una nit al seu palau, Paris va raptar a la bella Helena i la hi va portar a Troia.
Això va enfuriar a Menelao i aquest va convocar als reis aqueus com Agamènon, el seu germà, que va ser nomenat comandant en cap; Odisseu, que,inspirat per Atenea, va ser el que va idear el cavall de fusta amb què l'expedició aquea va poder per fi prendre Troia i Aquil · les, entre molts altres, per anar a recuperar a Helena o, si cal, lluitar per ella a Troia, fet que glossa Homer en la Ilíada. 

ZEUS

• Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va
arrabassar?

Zeus provoca els fenòmens atmosferics: el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Governa l'univers fent justicia entre els homes i els déus. Zeus va iniciar una guerra que es deia Titanomàquia. La guerra entre Zeus i els Titans es va acabar, i el bàndol dels Olimps va ser el vencedor, per tant Zeus va obtenir el tron diví.

• Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar?

Hera, Zeus només va tenir tres fills: dos eren nois: Hefest, que era el déu del foc y la ferrería, i Ares, déu de la guerra. La filla va ser Hebe, deesa de la juventut.

• De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus
atributs?

D'Atenes. Deesa de la guerra, la civilització, la sabiduria, l'estrategia, les arts, l'habilitat i la justicia. Ademés de l'agricultura, també se li atribuien altres relacionades amb varis tipus de ciència, indústria i art. Era símbol de renovació perpètua.